La meva foscor enamorada
poème ecrit par Ángel Linares le 02/04/2009

La meva foscor enamorada

La meva foscor enamorada

Les meves mans volem acariciar
la textura dels seus tímids llavis,
per saber si les seves lletres
continuen enamorades.

Se que el seu amor,
es gran com la claror de la Lluna
però jo no puc veure els seus encants,
perquè camino entre la foscor
del seu cor i la seva estima.

Puc sentir les seves carícies,
la sensibilitat de les seves mans
que protectores dolces i tendres
abraçades a les meves
parlem de llibertat,
de poesia,
o de noves formes per estimar.

Els camins que passegen als seus ulls
son la meva petita llibertat,
les flors que maquillen la seva mirada,
son paleta del meus colors
perquè jo camino entre la foscor,
la meva foscor enamorada.

Quan l’essència dels seus petons
omplen la màgia del meu aire.
Quan les carícies dels seus llavis
escriuen poemes d’amor.
Quan la música de la seva veu
penetra dintre el meu cor,
miro cap al cel buscant les meves fades
però no i puc trobar res,
no mes la foscor que m’envolta
i el record de la meva estimada.

En les fantasies del meu Univers
brillen les esperances,
perquè ella son els meus ulls,
perquè ella es la meva claror,
perquè ella es la meva estima,
perquè ella es el meu amor.

....i jo que soc invident,
continuo esperant,
en la meva petita foscor.

En la foscor del invident
i cap l’ immensitat del mar
el perfum de totes les roses
i mil formes de saber amar.